Maria Teresa Ratera Castelltort, una de les primeres veus femenines de la ràdio a Igualada, ha mort a l’edat de 92 anys. La parròquia de la Sagrada Família d’Igualada ha acollit aquest diumenge 9 de febrer el seu funeral, en un comiat marcat pel record d’una figura que va deixar una empremta inesborrable en els inicis de la radiodifusió a la capital de l’Anoia.
Ratera va formar part de la primera generació de locutores que van donar veu a una emissora amateur, un projecte que, amb el temps, es convertiria en Ràdio Igualada, una referència en el panorama radiofònic local.
Els inicis de la ràdio a Igualada es remunten a l’any 1943, quan l’enginyer Josep Maria Prat va impulsar les primeres emissions des de casa seva, al carrer Custiol. Aquell projecte casolà va anar prenent forma fins que, dos anys més tard, l’Ajuntament va cedir unes dependències per allotjar l’emissora. Va ser en aquell moment quan Maria Teresa Ratera es va incorporar a l’equip, compartint micròfon amb la seva germana Carme i amb Maria Teresa Prat, germana de l’impulsor de l’estació. Aquelles emissions, que en els primers anys s’estenien durant un parell d’hores al dia, tenien com a principal protagonista el clàssic disc dedicat, un format que captava l’atenció i la complicitat dels oients de l’època.
Amb el pas dels anys, la ràdio va anar guanyant estructura i reconeixement. El 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Igualada, en un moment en què les emissores locals estaven regulades per les directrius de la dictadura franquista i sota denominacions oficials com “Estación Escuela número 4 del Frente de Juventudes”. Ratera va continuar vinculada a l’emissora en aquesta nova etapa, consolidant la seva tasca com a locutora i testimoniant l’evolució d’un mitjà que es convertiria en un element essencial per a la informació i l’entreteniment de la ciutat.
El seu pas per la ràdio queda com un llegat de les primeres veus femenines que van obrir camí en un sector dominat durant dècades per la presència masculina. La seva contribució va ajudar a posar els fonaments d’un mitjà que amb el temps esdevindria imprescindible per a la comunicació local. El seu record perdurarà en la història de la ràdio a Igualada i en la memòria de tots aquells que van viure els primers anys d’un mitjà que, malgrat els canvis tecnològics i socials, manté la seva essència de proximitat i servei a la comunitat.
Durant el franquisme, els mitjans de comunicació van estar subjectes a una estricta censura i control governamental. La ràdio es va convertir en un instrument de propaganda del règim, amb una programació supervisada i un discurs únicament permès dins dels marges establerts per l’Estat. Les emissores locals, com la d’Igualada, havien d’operar sota noms oficials i sota la vigilància de les autoritats, amb un accés limitat a continguts externs i una prohibició absoluta de qualsevol expressió que pogués ser interpretada com a dissident. Els professionals de la ràdio van haver d’adaptar-se a aquestes condicions, mantenint viu l’esperit de la comunicació de proximitat malgrat les restriccions i trobant espais, com els programes musicals o d’entreteniment, per connectar amb els oients sense trencar les normes imposades.
Teresa Ratera forma part del llegat viu de la ràdio igualadina i de la història de la comunicació local. Des d’IGUALAI Ràdio Online, volem retre homenatge a una de les veus pioneres que, amb passió i dedicació, va obrir el camí per a les generacions futures de locutors i locutores. La seva feina va ser essencial en una època en què fer ràdio requeria vocació, esforç i la capacitat de connectar amb els oients enmig de limitacions i dificultats. La seva veu, la seva presència i el seu compromís van ser fonamentals en els inicis de la radiodifusió a Igualada i el seu record seguirà present en cada onada sonora que surti d’aquesta ciutat. La ràdio és emoció, és companyia, és una finestra oberta al món, i gràcies a persones com ella, avui seguim gaudint d’aquest mitjà amb la mateixa essència que el va veure néixer.
Gràcies, Teresa, per ser part de la nostra història.